Maren Eggert (Alma) i Dan Stevens (Tom). Sóc el teu home .Carrer Bleecker
En els primers mesos de la pandèmia de la COVID-19, Dan Stevens va rebre un guió descobert dels seus representants amb una nota única que bàsicament deia: No sabem què és això, però llegiu alemany. Fes una ullada i mira què en penses.
Stevens, que va estudiar alemany a l'escola i va practicar l'idioma en diversos viatges personals a Alemanya, es va intrigar immediatament. Així que va treure el seu diccionari d'alemany i es va passar un dia traduint i analitzant un guió fascinant sobre una dona que ha de navegar per la seva relació difícil amb el robot dissenyat per ser la seva parella ideal.
Dirigida per Maria Schrader a partir d'un guió que havia escrit amb la seva parella, Jan Schomberg, Sóc el teu home se centra en Alma (interpretada per Maren Eggert), una investigadora consumada de l'escriptura cuneïforme antiga al famós Museu de Pèrgam de Berlín, que accepta a contracor participar en un experiment extraordinari per tal d'obtenir fons de recerca per al seu treball. Durant tres setmanes, haurà de conviure amb Tom (Stevens), un robot humanoide que s'adapta al seu caràcter i necessitats. Si bé els intents inicials de Tom per formar una connexió són incòmodes i estranys, la seva anàlisi perpètua d'Alma li permet penetrar cada cop més profundament en els seus anhels reals.
Signe del 19 de novembre
Em va parlar a nivell d'actor que podia veure el potencial físic i còmic d'aquest paper i quin repte seria, però també els temes que en van sortir, i l'humor i l'enginy que tractava amb aquells. grans preguntes filosòfiques, diu Stevens a Startracker. Em va emocionar molt, perquè crec que una pel·lícula amb aquest tipus de to realment pot aprofitar coses d'una manera que la gent no s'espera. Després et deixa amb preguntes força meravelloses, i crec que hi haurà converses fantàstiques després de la pel·lícula d'una pel·lícula com aquesta. Aquestes són algunes de les meves pel·lícules preferides, realment, les pel·lícules que et deixen aquest tipus de sentit.
En una recent entrevista de Zoom, Stevens ( Downton Abbey , La Bella i la Bèstia , Festival de la Cançó d'Eurovisió: The Story of Fire Saga ) parla amb Startracker sobre els reptes creatius únics de rodar el seu segon llargmetratge en alemany, el procés de treballar amb Schrader i Eggert per donar vida a aquesta versió satírica de la comèdia romàntica tradicional i l'evolució de l'única pel·lícula d'Alma i Tom, i sorprenentment. humana - relació.
[Nota: aquesta entrevista conté spoilers Sóc el teu home .]
Startracker: El més bonic de les pel·lícules independents és que normalment tens una relació força forta amb l'escriptor i director, i la Maria va dir que vas marcar totes les caselles adequades per a ella quan volia emetre Tom. Com vas treballar realment amb ella no només per construir els gestos de Tom, sinó també per assegurar-te que mantenies el mateix to lleuger i còmic que hi havia al guió?
Dan Stevens: Va escriure el guió amb la seva parella, Jan, i quan els coneixeu, tots dos són persones ferotgement intel·ligents, enginyoses i divertides. Els vaig conèixer i de seguida vaig arribar a Berlín, i vaig baixar tot el que havia aconseguit del seu guió en traducció, i van poder fer una mena de comentaris sobre els seus pensaments. I ho vam agafar d'allà, realment, i crec que tots dos ens va semblar molt divertida la premissa, i la idea de deconstruir i satirizar una comèdia romàntica i què és exactament. Realment no es recolza tant en la tecnologia; realment no li importa el cablejat i el firmware o programari que té. (Riu.) Es tracta només d'aquest concepte i, per tant, reflecteix tant la humanitat com l'estranya que és la humanitat, i ens dóna l'oportunitat de mirar les imperfeccions de la humanitat. Així que veure Tom reflectir algunes d'aquestes [coses] i veure que Tom s'equivoca, i la ingenuïtat amb què trepitja el nostre món, és una premissa tan divertida, una delícia. La comèdia i la semblança, ens va donar molt espai per explorar.
Vaig començar a aprendre alemany l'any passat, així que sé que és un idioma increïblement precís per aprendre. Però m'imaginaria que vas poder submergir-te realment en la llengua i la cultura alemanyes durant el procés de rodatge d'aquesta pel·lícula. És cert que només volies que els membres del repartiment i de la tripulació parlessin amb tu en alemany durant la producció, i com diries que aquest bucle continu de retroalimentació a la vida real va ser paral·lel a la teva representació de Tom?
Bé, primer de tot, felicitats per aprendre alemany, perquè no és fàcil! I espero que continuïs així. Crec que és una experiència gratificant aprendre qualsevol idioma nou, francament. Vaig trobar que, mantenint tothom parlant amb mi en alemany, només em va mantenir l'orella disparada d'una manera que em va ser genial, genial per al paper. Tom és un personatge que escolta amb molta precisió i intenta aprendre i millorar tot el temps. Jo, com a ésser humà, estava literalment escoltant i aprenent i intentant millorar durant tot el camí. El meu alemany, al final de l'estiu, era molt millor que al principi.
Però només encertar-me una part de l'idioma que Tom ha d'impartir, sobretot al principi, desplega un alemany innecessàriament complex i intensificat que és totalment incorrecte i inadequat per a Alma o aquesta situació. Però forma part de la diversió i hi ha un joc lingüístic i també les coses físiques, així que només enganxar l'idioma va ajudar molt. Jo recomanaria a qualsevol persona que vulgui millorar les seves habilitats lingüístiques [que] es llanci a aquest país quan sigui segur fer-ho i tenir-ho, perquè aquesta és literalment la millor manera d'aprendre.
Què creus que té la manera com els alemanys semblen abordar qüestions tan àmplies i filosòfiques que semblen transcendir les barreres lingüístiques i, en definitiva, fer una pel·lícula tan universal sobre la humanitat?
Sí, molts dels grans filòsofs al llarg de la història han sortit d'aquest país, així que sabem que són un poble de pensament molt profund. Però crec que és l'enginy, és l'humor i la lleugeresa del tacte. És l'únic país del món on he estat en una discoteca i he anat al costat de la sala i, cap a les 2 de la matinada, un grup de quatre alemanys estan discutint [el filòsof Martin] Heidegger. (Riu.) M'agrada, sincerament, i em va sorprendre això. No sé a cap altre lloc del món on passaria això! (Riu.)
Sóc el teu home
Bé, deixeu-me que us faci la pregunta més òbvia: penseu que us podríeu enamorar mai d'un androide humanoide que s'adapta a totes les vostres necessitats i desitjos?
no ho sé. Potser si fossin tan encantadors com Tom. (Riu.)
6 de juny signe del zodíac
Tom és probablement l'estàndard d'or per als socis humanoides ara mateix!
Però això seria estrany, perquè llavors em semblaria una mica, i seria molt estrany. (Riu.) Així que li diria que no. Però no ho sé... no ho sé. Crec que aquesta és només una de les moltes preguntes que planteja la pel·lícula.
El monòleg d'Alma al final de la pel·lícula és extremadament commovedor, perquè tot i que pot tenir tots aquests motius per pensar que tenir una parella humanoide farà més mal que bé, no pot negar l'impacte indeleble que Tom ha tingut en la seva vida. . Què en penseu de l'evolució d'Alma, especialment en aquesta escena final de la pel·lícula?
Sí, és una cosa meravellosa. Després d'haver satiritzat i jugat amb les convencions d'una comèdia romàntica, ens porta perfectament a aquesta idea de cap sobre cor, o millor dit, cor per cap. Durant tant de temps, el seu intel·lecte s'està resistint a qualsevol cosa que sigui, i, tanmateix, com dius, hi ha alguna cosa indeleblement real sobre el que ella, potser, necessita i vol i el que Tom pot proporcionar. Crec que és estrany i, certament, no és habitual, i crec que és increïble poder portar el públic a aquell punt en què et dius, vaja. De fet, per a aquesta persona, potser això és una cosa fantàstica, malgrat tot el seu cinisme i pensar el contrari. Potser, això és una cosa per al bé. I és força rar que veiem que en una ciència-ficció: l'androide és una força benèvola i no es girarà de sobte i ens assassinarà a tots. (Riu.)
Com vas treballar amb Maren per treure realment les qualitats complementàries d'Alma i Tom? Com va ser treballar amb ella?
Ella fa una actuació tan bonica, real i naturalista. Va ser un veritable privilegi veure-ho i també una mica frustrant no poder participar plenament de la manera com ho faria normalment, i aquest va ser un dels nostres reptes. Crec que, també, per part de la Maria, buscava deliberadament un actor estranger que pogués parlar alemany per donar una sensació d'alteritat, però també, de manera molt deliberada, va interpretar tots els altres papers i especialment Alma amb un intèrpret molt, molt naturalista i humà. . I si mireu les altres pel·lícules de Maren, de fet, ha actuat molt en francès, així que teníem això en comú, que vam treballar una mica en la nostra segona llengua. Crec que l'anglès és la seva tercera llengua. Veure aquelles actuacions [que són] tan naturalistes, d'estil d'art d'art molt europeu [i] tenir aquest tipus de discordia contra l'estil de Tom va ser part de la diversió d'aquesta pel·lícula, realment. Veure una actriu amb aquestes habilitats com llançar la pilota i fer-la caure a terra en lloc de ser una situació d'anada i tornada. (Riu.)
Va ser bastant frustrant, crec, per començar, i estic segur que li vaig causar molts maldecaps en no donar aquesta resposta habitual. Però crec que, en última instància, vam trobar el nostre ritme, i al final ella va apreciar el que estava passant. Vaig tenir molta, moltíssima sort de tenir una parella com la Maren, segur.
Aquesta entrevista ha estat editada i condensada per a la llargada i la claredat.
Sóc el teu home ara es juga als cinemes.